què passa quan un escriptor – persona que no pot no-escriure – es troba amb un altre escriptor , sota una taula abonyegada per la violència que fa el món. què passa si un dia em capbusso dins l’edredó en un atac de por i em trobo un altre escriptor que just feia el mateix. què passa si el lloc on marxem per poder quedar-nos és un lloc comú, i estem tan ocupats mesurant la materialitat de les nostres paraules que no veiem cap altra cos, cap altra ombra, cap altra gest, cap altre intent de tornar el budell paraula, o crear un manyoc de paraules que ens sigui budell. què passa si et reconec, en la tenebra de la qual m’escapo, unes mans calentes que escriuen, tot encenent un foc. i què passa si el foc m’escalfa i enlluerna la tenebra, l’únic espai on ens podem fer llum. de sobte em trobo buscant el tacte d’unes mans que s’escriuen sota el llit. 300 cavalls cavalquen sobre una superfície metalitzada.